Anna Fernández neix a Barcelona el 1970. Estudia dos anys de periodisme a la Universitat Autònoma de Bellaterra i es llicencia en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. Treballa tres anys a Ràdio Barcelona, de la Cadena Ser, i col·labora com a periodista amb diferents revistes, editorials i diaris de Madrid i Barcelona. Després formarà part de Centre de Treball i Documentació de Barcelona, on participa en la producció i gestió de debats contemporanis sobre la Transició espanyola, una alternativa a la Conferència Euromediterrània de Barcelona, els crims de guerra a l’antiga Iugoslàvia o la guerra del Golf.
A partir de l’any 1998 la seva vida fa un gir i la seva inquietud per l’art i el llenguatge escènic el porta a integrar la companyia de titelles Per Poc, creada per Santi Arnal en 1989. Junts han creat un sòlid tàndem creatiu que els ha portat a grans escenaris de tot el món. En els últims vint anys la companyia s’ha especialitzat a portar a escena importants obres musicals de compositors com Benjamin Britten, Sergei Prokófiev, Igor Stravinski, Felix Mendelssohn o Piotr Ilitx Txaikovski. En totes les produccions treballa en la concepció i creació dels espectacles i en moltes obres participa com a intèrpret.
Des de 2015 viu a Sartène, a l’illa de Còrsega, on realitza tallers de titelles per a nens i combina la seva feina de titellaire amb l’apicultura, després de formar-se al Lycée Agricole de Sartène.
Actualment la companyia està treballant sobre el conte El gat amb botes, de Perrault amb música barroca francesa. Per 2022 Per Poc té previst estrenar l’òpera el Retaule de Maese Pedro, de Manuel de Falla.
Es va formar com a marionetista als anys 80, a l’Institut del Teatre de Barcelona, de la mà de Harry V. Tozer. Des de llavors ha treballat per donar a conèixer totes les possibilitats plàstiques i artístiques de la marioneta de fil. L’any 1989 crea la seva pròpia companyia, Per Poc, amb la que ha gestat i dirigit varis espectacles: Petrouchka (2016), L’Història d’un soldat (2011), El Petit escura-xemeneies (2009), Somni d’una nit d’estiu (2008), Romeo i Julieta (2006), Joaquim el drapaire (2003), Les Tres Bessones i l’enigmàtic Sr. Gaudí (2002), El Trencanous (2000), Pere i el llop (1998), Fragments (1996) i Piccolo, forte, pianissimo (1990).
En tots els seus treballs de direcció es pot apreciar la seva formació prèvia en el món de la dansa. A la posada en escena dels seus espectacles hi ha un ritme i un joc coreogràfic permanent.
Santiago Arnal també destaca per la seva capacitat com a constructor, aquesta habilitat l’ha portat a realitzar importants col.laboracions, entre la que resaltem la construcció de 24 marionetes de fil, de 1,80mt d’alçada, pel director de cine Terry Gilliam.