Romeo i julieta

Cada història té la seva titella. La seva recerca és, sens dubte, el procés clau de la nostra feina, el més apassionant. Potser per això hem trigat més de vuit anys en crear aquest espectacle, a partir de la música del Romeo i Julieta de Sergei Prokofiev i el text de William Shakespeare. Abans necessitàvem posar en escena altres textos, crear altres titelles. Perquè havíem de ser capaços de parir –segurament és el verb que millor defineix aquest procés– unes titelles que, no només havien d’explicar una de les històries més belles i tristes de la nostra cultura, sinó que a més, havien de fer-ho a través d’una de les composicions musicals més extraordinàries.

Les titelles que buscàvem havien de ser capaces de lluitar amb ferotgia, ballar amb gràcia, estimar amb tanta dolçor com passió, angoixar-se quan el destí se’ls hi girés en contra, tenir i perdre l’esperança, matar, morir.

En aquesta recerca hem trobat les titelles del nostre Romeo i Julieta. Són gegantines i alhora lleugeres. Les textures i els colors prevalen sobre l’expressió facial. En alguns moments són criatures d’un somni, en d’altres, d’un malson. I, sobretot, són extraordinàriament dinàmiques i, per tant, capaces de marcar el ritme i la tensió dels esdeveniments que ens condueixen a la tragèdia final.

Finalment, només explicar-vos que dels 52 temes de la partitura de Sergei Prokofiev, n’hem escollit 15, aquells que millor ens ajudaven a explicar la història. L’obra de William Shakesperare ha estat transformada en un text per a narrador –les nostres titelles no poden parlar.

Esperem que compartiu amb nosaltres l’emoció d’aquesta recerca.