A la ciutat de Sant Petersburg, a la Plaça de l´Almirallat, hi ha una gran fira. Estem a l’any 1838. És la celebració de la festa tradicional russa de la Maslenitsa, que té una durada d’una setmana i culmina amb el Carnestoltes. Tothom es divirteix. I entre les atraccions de fira es produeix un esdeveniment sorprenent. Apareix un Mag amb un teatret on guarda tres titelles de fil. Són el Moro, la Ballarina i Petrouchka.
Els éssers inanimats, quan accedeixen a la categoria del que és humà, descobreixen tot un món desconegut, experimenten emocions. Entrar en el món dels humans és accedir al misteriós sentiment de l’amor. I a tot el que això significa: atracció, gelosia, possesió, ira, malenconia, alegria, inseguretat, atreviment.
Això és el que els hi passa a aquests tres ninots de fira. “El que mai s’ha vist”. “Passin i vegin”. “Titelles amb vida”. L’alè vital procedeix de la flauta travessera del Mag. És la màgia de la música. La seva flauta és com una vareta màgica, com una batuta, com el pal de fusta d’on pengen els fils que donan vida a una marioneta.
Petrouchka viu el seu primer amor. Amb tota la malaptesa que pot desencadenar la inexperiència. I també amb tota la dificultat de tenir un rival. Petrouchka estima a la Ballarina, i la Bailarina se sent seduïda pel Moro.
Tots hem viscut un primer amor. I un primer desamor. I malgrat tot, ¿no direm, juntament amb el poeta, que preferim haver estimat i perdre que no haver estimat mai?
Tota màgia necessita un redoblament de tambor.
“Passeu i veureu. L’espectacle és a punt de començar.”