caesenfr

Qui som

Anna Fernández
(Barcelona, 1970)

Es llicenciada en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. L’any 1998 entra a Per Poc i participa en la producció i creació de tots els espectacles de la companyia, a on també treballa com a actriu i marionetista. La barreja d’arts plàstiques i escèniques que ofereix el teatre de marionetes és el marc idoni per experimentar i provar noves formes de narrar històries.

La seva tasca dins de Per Poc li permet treballar gairebé a tots els processos propis del món dels titelles: des de la construcció dels titelles a la gestió i producció dels espectacles, passant per la manipulació de marionetes de fil  (a Pere i el llop o Les Tres Bessones i l’enigmàtic Sr. Gaudi), l´ús d’ombres de colors (a L’Història dún soldat o El Trencanous), la narració i manipulació per teatre de paper (Alí Bei, el viatger) i, fins i tot, experiments formals com les titelles de fil amb rodes de Joaquim el drapaire, que inclou passatges on els manipuladors interpreten cançons; o la marioneta de fil de 1,80 metres d’alçada manipulada per la pel.lícula The man who killed Don Quijote, de Terry Gilliam. També ha treballat en la recerca, creació i manipulació de les titelles de Petrouchka, Romeo i Julieta, El petit escura-xemeneies i Somni d’una nit d’estiu.

Santi Arnal
(Barcelona, 1958)

Es va formar com a marionetista als anys 80, a l’Institut del Teatre de Barcelona, de la mà de Harry V. Tozer. Des de llavors ha treballat per donar a conèixer totes les possibilitats plàstiques i artístiques de la marioneta de fil. L’any 1989 crea la seva pròpia companyia, Per Poc, amb la que ha gestat i dirigit varis espectacles: Petrouchka (2016), L’Història d’un soldat (2011), El Petit escura-xemeneies (2009), Somni d’una nit d’estiu (2008), Romeo i Julieta (2006), Joaquim el drapaire (2003), Les Tres Bessones i l’enigmàtic Sr. Gaudí (2002), El Trencanous (2000), Pere i el llop (1998), Fragments (1996) i Piccolo, forte, pianissimo (1990).

En tots els seus treballs de direcció es pot apreciar la seva formació prèvia en el món de la dansa. A la posada en escena dels seus espectacles hi ha un ritme i un joc coreogràfic permanent.

Santiago Arnal també destaca per la seva capacitat com a constructor, aquesta habilitat l’ha portat a realitzar importants col.laboracions, entre la que resaltem la construcció de 24 marionetes de fil, de 1,80mt d’alçada, pel director de cine Terry Gilliam.