caesenfr

El petit escura-xemeneies

de Benjamin Britten

Benjamin Britten va estrenar l’òpera “El petit escura-xemeneies”, l’any 1949, amb una voluntat didàctica clara. Adreçada a un públic jove, fou concebuda per a ser interpretada per nens i nenes. En la proposta original el públic també participa com a cor en algunes de les cançons. 

El petit escura-xemeneies, a més, suposa un homenatge a tots els nens que durant segles van treballar en unes condicions terribles en la neteja de xemeneies. De fet, són dos poemes duríssims de William Blake el que inspiren Britten per composar l’obra. Una obra on el personatge principal, en Sam, es lliura d’un final a la realitat sovint massa tràgic: morir ofegat pel sutge dins la fumera.

En l’obra de Britten, el petit Sam, que ha estat venut pel seu pare als escures Black Bob i Clem, s’ha d’enfilar per primera vegada per netejar les xemeneies de la casa de la familia Brook. A l’habitació de jocs dels nens, Sam queda encallat a la fumera i els nens de la família, juntament amb els seus cosins, que estan de visita, el rescaten. En veure la situació d’en Sam decidiran ajudar-lo a fugir del seu terrible destí. Per aconseguir salvar en Sam l’hauran d’amagar dels escures i de Miss Baggot, però tindran la complicitat de l’institutriu Rowan. Finalment, Sam fuig amagat en un bagul, gràcies a la voluntat d’uns nens que hi creuen en un futur millor.

La proposta escènica de Per Poc sobre l’obra de Britten ha volgut remarcar la diferència entre el món adult i la infància. És per aquest motiu que els personatges adults són titelles. Porten una màscara que contrasta amb la transparència i la ingenuïtat dels nens. Només Rowan, que és l’enllaç entre el món adult i els nens, a vegades actua com a titella i a vegades sense aquesta màscara. Escenogràficament hem volgut fantasiejar amb la idea del conte que ens explica la història. Per això tots els personatges i elements escènics estan fets de paper. També la xemeneia pateix per tots els nens que han netejat la seva fumera i plora la sort dels escuraxemeneies. 

Desitgem tothom gaudeixi d’aquesta òpera tant com nosaltres hem gaudit i après amb ella.

“La xemeneia pateix per tots els nens que han netejat la seva fumera i plora la sort dels escuraxemeneies. “

Crèdits

Direcció d’escena: Santi Arnal
Ajudant de direcció: Anna Fernández 
Creació plàstica: Aitana Bernabé 
Vestuari, titelles i escenografia: Santi Arnal, Aitana Bernabé i Anna Fernández
Construcció llibre: Xarli
Disseny il.luminació: Raimon Rius
Producció: Anna Fernández